ZIGZAG ¿Cómo se afronta el reto del turismo de masas desde la arquitectura? (De Platja d'Aro al Mediterráneo) / Carolina Ramos Caravaca
Ramos Caravaca, Carolina


En: VI Seminario Internacional de Investigación en Urbanismo, Barcelona-Bogotá, junio 2014. Barcelona : Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2014


El disfrute colectivo del sol y la playa son unos requerimientos nuevos que los arquitectos de la época toman como reto para la creación de la nueva arquitectura del turismo. Los arquitectos que intervienen en la construcción de Platja d'Aro tienen en común una larga experiencia, y la influencia de los principios del Movimiento Moderno a través de grupos como el GATCPAC. Todos los puntos de vista, desde los más teóricos hasta los más prácticos o tradicionalistas intervienen en la costa y consiguen crear una manera identificable de proceder. Desde J.Ll. Sert hasta Vicente Carmenatti. Los requerimientos comunes, la importancia que se le da a la relación entre el edificio y el entorno a través de elementos como las terrazas, los materiales tradicionales y las ideas racionalistas, o la búsqueda de la innovación y el reclamo turístico, marcan la identidad de la arquitectura del turismo creada entre los años sesenta y setenta.

Costa Brava, los retos urbanísticos del turismo de masas : la huella de la ciudad jardín y algunos principios racionalistas en el tejido turístico de masas / Carolina Ramos Caravaca
Ramos Caravaca, Carolina


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 5 (Juny 2015), p. 114-135 : il.
Número monogràfic: Paisatges del turisme. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El turisme de masses es planteja com un repte nou per a l'urbanisme a meitat de segle XX. La Costa Brava s'acull al model de ciutat jardí utilitzat pel turisme d'elit i s'introdueixen aportacions racionalistes. La costa serveix com a territori d'experimentació on conflueixen dos models de ciutat oposats, la ciutat jardí i la edificació oberta. Malgrat el desordre dels primers assajos, s'adopten paràmetres específics en els nous teixits, i la relació dels edificis amb l'entorn marca una clara diferència amb la ciutat anterior. En els anys 80 es replanteja la costa solucionant les deficiències que s'havien generat, però sense tenir en compte les especificitats de la ciutat turística. En l'actualitat es manté aquest mateix plantejament sense cap evolució, i sense posar encara de relleu la identitat dels teixits i arquitectures turístiques desenvolupades durant l'etapa pionera.